Una miqueta de historia

Les Termes ès un barri petit , situat a l´extrem oriental del districte sisè , a tocar del talussos del Ripoll, en terres que fins l´any 1959 van pertanyer en bona part a Santa Maria de Barberà. El seu nom, que antigament identificava tota la part del terme de Barberà que estava en contacte amb Sabadell , recorda les fites de pedra que des del segle XVII separaven els dos municipis.
El barri va neixer a principis del anys seixanta , quan l´empresa Viviendas de Sabadell S.A. ( VISASA ) va començar la construcciò de mil cent quaranta-dos pisos per encarrecdel Gremio de Fabricants del Textil de Sabadell , que els volia per als seus treballadors.
Les Termes ès un barri ben planificat , format per set grups de blocs : Illa Auria , Illa noble , Illa Digna , Illa Sacra , Plaça Les Termes , Illa Magna, i Illa Bella . Quan es va construir els pisos valien unes 100.000 ptes. cada un , que es van amortitzar amb quotes mensuals de 515 ptes.
La Plaça Les Termes concentrava el comerç : forns de pa , carnisseries...i l´unica instal.laciò esportiva : la pista de basquet , on entrenava i jugava l´equip de noies del barri . altres equipaments eren l´esglesia de la Sagrada Familia ( " Cristo marxa de aqui") , on es van fer moltes reunions clandestines, i les "Escuelas Nacionales" , inaugurades l´any 1967.
L´any 1974 va obrir les portes el Centre Social, que es va instal.lar en uns locals cedits per VISASA a la Ronde Santa Maria . S´Hi van habilitar altres serveis , com el despatx de l´assistenta sicial ; i espais per als veïns , com la biblioteca i les sales per als avis i el joves.
Tambè es la seu de l´Associaciò de Veïns , creada als anys seixanta per defenssar els interessos dels veïns i demanar millores socials i urbanistiques pel barri.
En l´ambit sindical i politic, Les Termes van ser un altre viver d´ativistes lligats al moviment obrer - CC.OO- i als partits d¨esquerres - PSUC, PSC,PT... que van participar intensament en les vagues i mobilitzacions dels anys setanta i que tambè van patir la repressio franquista.